César Acosta, simplement ser ciclista urbà és una arma molt potent per demostrar que la mobilitat ha de ser d'una altra manera

PROGRAMA DE RÀDIO NOVA ENERGIA MOBILITAT, DIMARTS 30 DE JUNY DE 2020

Escoltar programa:

L’OPINIÓ D’UN CICLISTA URBÀ AMB, CREGUIN-ME, MOLTA EXPERIÈNCIA DINS I FORA DE MALLORCA

Terrible! M’ha impactat el que efectivament ha de ser la desagradable realitat de milions de persones. I m’ha recordat el que era el meu dia a dia de quan treballava, potser per allò dels 7 km, que eren precisament el meu recorregut diari a la feina.


“Sona el despertador. Les 7. Dutxa, i esmorzar. He d’anar a la feina a 7 km i començo a les 8. Avui tinc una reunió amb arquitectes.

Baix al traster, en el soterrani per treure la bici, mai la deixo al carrer. Em poso a pedalar per un parc, m’donc pressa perquè està prohibit anar en bici pel parc i a partir de les 7h45 comença a haver-hi nins que van a l’escola per aquest parc i hi ha patrulles de policia.

Després del parc tenc carril bici, passen un munt de cotxes per la calçada. En els encreuaments és freqüent que algun impacient mal educat em talli la prioritat, em pegui un toc de botzina, o em doni algun ensurt.

Arribo puntual a la feina com cada dia, he de dir que l’empresa em posa a disposició una plaça d’aparcament que no necessito. És de cotxe però la bici hi cap !

Avui la jornada comença bé, el cel estava clar. No he necessitat impermeable. De moment no penso en el retorn, he d’ocupar-me de la meva feina.

Això que acabo de resumir usant l’esquema de Charles R. Swindoll era el meu dia a dia personal que ningú compartia a l’empresa, desgraciadament per a ells ! I no entenc perquè s’entestaven a ficar-se dins llaunes.

P.S.: En una ocasió, un cotxe em va tallar la prioritat en el camí. Vaig protestar i els vaig cridar. Em van dir que eren persones importants que anaven a una reunió de treball i no podien perdre temps per un ciclista.


Aquest dia a l’arribar al meu despatx vaig començar per posar-me la corbata i la jaqueta que sempre tenia guardades alli. És que havia de rebre a uns empresaris per avaluar la seva oferta relativa a un projecte de construcció d’un edifici de trenta mil metres quadrats d’oficines. Gairebé no vaig poder contenir el somriure al veure la cara dels del cotxe que m’havien tallat el pas uns minuts abans.”


LA VANGUARDIA – ENQUESTA
¿Es el moment de fomentar més l’ús de la bici a les ciutats?
Sí 78 %
No 21 %


Hidalgo és favorita a París gràcies a la seva forta aposta per l’ecologisme
Les municipals franceses confirmaran l’auge dels verds i la crisi de Macron

LA VANGUARDIA, Eusebio Val, París. Corresponsal, 2020.06.28.
https://www.lavanguardia.com/internacional/20200628/481998075384/hidalgo-paris-alcaldesa-elecciones-municipales-macron-francia.html



Carta Europea dels Drets dels Vianants

VI. Els vianants tenen dret particularment:

Al respecte de les normes relatives a emissions químiques i acústiques dels vehicles de motor considerades científicament com a suportables.

A la implantació generalitzada, en el trasport públic, de vehicles que no siguin font de contaminació atmosfèrica o acústica.

A la creació de pulmons verds, fins i tot mitjançant obres de repoblació forestal urbana.

A la limitació de la velocitat mitjançant una reforma estructural dels carrers, creuers (per exemple amb ajuda d’illetes), de manera que els automobilistes rectifiquin la velocitat i es garanteixi el trànsit de vianants i bicicletes.

A la prohibició de la difusió de missatges publicitaris que fomentin l’ús erroni i perillós de l’automòbil. o A sistemes eficaços de senyalització concebuts també per a les persones que estiguin privades del sentit de la vista.

A mesures específiques que permetin aturar-se i accedir a recórrer carrers i voravies (per exemple, pavimentació que no llenegui, rampes que permetin superar el desnivell amb el ras del carrers, mesures especials durant l’execució de treballs de construcció, protecció contra el trànsit automobilístic mitjançant elements urbans, creació de punts d’aturada i descans, i passos subterranis i ponts que facilitin el creuament).

A la introducció d’un sistema de responsabilitat objectiva o de risc, de manera que aquell que sigui responsable de provocar un risc n’assumeixi les conseqüències financeres (com ara a França des de 1985).


Entrevista a César Acosta, assessor de mobilitat.
Article destacat: L’oportunitat per a la ciutat, 10 Maig, 2020
César Acosta | cesaracosta.es

César Acosta ha estat ciclista professional; President de la Federació Autonòmica de Ciclisme durant 12 anys i responsable, durant 8 anys, de la Comissió de Seguretat Viària de la RFEC; Membre fundador de la Taula Espanyola de la Bicicleta i consultor en el GT44 de la Direcció General de Trànsit.

Actualment es conseller d’administració de Sagulpa, l’empresa municipal que gestiona aparcaments i el sistema de lloguer de bicicletes de la ciutat de Las Palmas de Gran Canària i membre actiu de la “Mesa de la Bici”

És responsable de seguretat viària a la Federació Espanyola de Cicloturisme.

Treballa puntualment preparant ciclistes competitius i la seva afició és el vol professional de drons i l’edició de vídeo.

PART DE L’ENTREVISTA A CÉSAR ACOSTA:

–Daniel Quetglas pregunta– Según el arquitecto urbanista danés Jan Gehl, la manera más fácil para hacer el cambio es la concienciación de las personas, luego lo demás viene mucho más fácil. ¿Cómo deberíamos de trabajar para dar argumentos y dar esa concienciación a todas las personas y a toda la gente?

– Esto es una labor compleja, en muchas ocasiones –responde César Acosta– sobre todo porque hemos de intentar cambiar una metodología en la movilidad que ha sido grabada a fuego en la conciencia de las personas, ¿no?

El coche, la industria del automóvil, ha generado una gran presión en las personas y tanto es así como que la propia publicidad, prácticamente vemos como lo que vende es la felicidad que nos genera el coche. Eso lo tenemos grabado, además que también vivimos en una sociedad de imagen y el coche ha significado la imagen también.

Entonces para cambiar esta conciencia lo principal es que las mismas instituciones, la misma administración, de un paso adelante valiente en muchos momentos y decidido -porque va a recibir críticas sobre todo del lado privilegiado- en que no podemos continuar de la misma manera.

Los que usamos la bicicleta tenemos un arma muy potente que es el demostrar con la realidad, con la práctica, el que la movilidad ha de ser de otra manera.

No estoy hablando solamente de la bicicleta en exclusiva, yo siempre digo que la bicicleta es una herramienta, pero hay otras, como pueden ser ahora los vehículos de movilidad personal, como puede ser el transporte público, el coche compartido, etc. Pero no podemos continuar dándole privilegios e importancia al automóvil en exclusiva. Este es el grave problema y esto es lo que tenemos que cambiar, y se cambia con el ejemplo.


música
DIGA LI
Tomeu Penya

Quetglas i Salom per a dBalears, 4 d’abril de 2020.

CAL APUNTAR AL COR

Un professor de l’institut Guillem Sagrera de Palma ha proposat a les xarxes socials que a partir del final del confinament s’estableixi una jornada de quatre dies laborables, dos lliures i un de confinament! Tot per afavorir la vida al planeta. Fa saber que, en tot cas, el dia de confinament podrem sortir a córrer i passejar, que això no fa mal a ningú.

Mentre van avançant els dies en què gran part dels éssers humans estem a casa a causa del Covid-19, alguns animals s’atreveixen a deixar-se veure per les ciutats fins ara hostils, o apropar-se a la vorera de la mar que ara també és més neta i la qualitat de l’aire ha millorat un 50% en dues setmanes i continua millorant.

Aquesta és la part més visible del que està succeint. Pot ser el confinament arriba més lluny i està donant l’última oportunitat de sobreviure a gran part dels animals salvatges que actualment s’enfronten a una extinció massiva per la destrucció continuada dels seus hàbitats.

El cotxe privat és present en gairebé tota l’activitat humana, com a mínim en el món més desenvolupat. Això es fa més evident ara que estem confinats a casa. Vull dir que és el cotxe el que fa possible aquest estressant sistema econòmic i social on establim relacions socials, de treball, de producció i de consum que d’altra manera serien impossibles, i que repetides per milions d’individus a tot el món tenen un gran cost ecològic.

Abandonar l’ús del cotxe privat, sense deixar de fer cap activitat, necessitaria un reordenament de tot el sistema i les noves relacions serien establertes a escala humana. Molt probablement el canvi afectaria a tots els nivells i seria necessari i suficient per aconseguir un efecte positiu notable.

Ara bé, tot i que molta gent ja està conscienciada i disposada a canviar la seva rutina pel bé de la humanitat, i a la fi pel seu propi bé, el sistema els ho posa molt costa amunt. I els governs també tenen dificultats a l’hora de prendre decisions que en principi poden ser impopulars, com ara recuperar espai públic per als vianants, crear més i millor itinerari per a cicles, establir un parc automobilístic no superable, o aconseguir ciutats a 30km / h.

No n’hi ha prou amb raonaments, encara que siguin nombrosos, d’origen científic i/o recomanats per institucions de prestigui com la OMS o la ONU. Fins ara sembla que perquè actuem, ens hi han d’obligar! Serem capaços, a partir d’ara, de deixar de donar l’esquena al problema de la toxicitat de l’aire i del Canvi Climàtic i fer una tornada a l’activitat de forma suau, responsable, sense envoltoris i sense cotxe privat?

De totes maneres el cotxe privat té els dies comptats: Tendrem el cap clar i la força de voluntat per abandonar-lo definitivament o simplement no el podrem fer servir per efecte del Canvi Climàtic que imposarà la seva força brutal. Què triem?


DANSMARUE: AL MEU CARRER, APLICACIÓ AL TEU MÒBIL – PARÍS

Informeu d’una anomalia en l’espai públic o equipament municipal
1 Creo una anomalia mitjançant el formulari
2 Afegeix una foto (opcional) per facilitar el processament del missatge
3 Segueixo la meva sol·licitud connectant-me al meu compte o a través del meu correu electrònic

Un vehicle està estacionat en una pista ciclista? Podeu denunciar-ho amb l’aplicació #Dans Ma Rue, els nostres agents intervindran ràpidament per fer l’atestat o portar-ho al dipòsit municipal de vehicles.

Prioritat # seguretat i # trànsit calmat! #Paris # Vélo
https://bit.ly/2Jj07kR

96860cookie-checkCésar Acosta, assessor de mobilitat: “Simplement ser ciclista urbà és una arma molt potent per demostrar que la mobilitat ha de ser d’una altra manera”

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *