28/09/2021, REVISTA NOVA ENERGIA MOBILITAT, tots els dimarts a les 9h, dins el programa de ràdio BON DIA, 88.8fm, Ona Mediterrània, Palma, Illes Balears.
Veus:
Toni Rotget, conductor del programa Bon Dia
Daniel Quetglas, programa i revista digital Nova Energia Mobilitat
Guillem Ramis, portaveu de Associació d’Usuaris del Tren
Sonia Jichi, portaveu de Vianants Mallorca
Sonia Jichi, portaveu de Vianants Mallorca i de l’organització d’àmbit nacional Andando:
(Si sentiu el programa de ràdio l’escoltareu a la part final)
“Un estudi de la OCU d’octubre de 2020 situa Palma amb el pitjor percentatge de peatonalització d’Espanya, només un 4% de les vies estan dedicades exclusivament als vianants, mentre Bilbao, Barcelona o Sevilla arriben o queden aprop del 20% de peatonalització. Hem de pensar perquè Palma té tant poc espai dedicat al vianant en exclusiva.
Aquest estudi demostra que si de mitjana tenim al voltant d’un 75% o 80% del espai dedicat al trànsit motoritzat, nosaltres estem pitjor que la mitjana. Només tenim entre un 20% o un 15% potser per al vianant, però és que aquest espai que suposadament hauria de ser per nosaltres per arribar d’un punt al altre tranquil·lament, el que passa és que l’hem de compartir amb els patinets elèctrics, carrils bicis, cotxes aturats a damunt de la vorera, les terrasses que ara estan ocupant tot l’espai que poden… i clar això s’està convertint en un problema greu de maltractament i de marginalització del vianant.
I aquest problema provoca l’expulsió dels col·lectius més vulnerables, està provocant que els nins no puguin jugar al carrer, que no puguin anar tot sols a l’escola, i està provocant que la gent gran estigui tancada a ca seva, o la gent amb mobilitat reduïda només pugui dependre de gent que pugui conduir. Depenen d’un vehicle per poder sortir de ca seva. Aquesta situació està provocant, a la majoria de la societat, un problema greu que no s’està enfrontant. I no s’està fent les coses que s’han de fer per resoldre aquesta situació perquè no tenim la pressió social suficient perquè els polítics actuïn com toca.
Nosaltres demanem valentia política, als polítics, però sobretot el que hem de demanar és recolzament de part de la societat per resoldre aquesta situació. Crec que la pèrdua d’autonomia d’una part tant grossa de la societat, que cada vegada afecta més a la gent gran, que els nins cada vegada estan més tancats, i que està provocant aïllament social, desconnexió i individualització, de una manera que el carrer només està dedicat al consum i al trànsit, s’ha de qüestionar, no? S’ha de qüestionar perquè estan robant l’espai a la gent. Això és una injustícia que provoca malalties, provoca morts, provoca conseqüències molt greus i econòmiques sobretot pel petit comerç que està completament desèrtic i no se vol enfrontar.
La llei d’accessibilitat diu que el vianant té dret a una amplada mínima d’un metre vuitanta (1’80m) sense cap obstacle. Això no s’està complint per en lloc, i el més greu és que quan se fan voreres noves on tampoc s’està complint el metre vuitanta, això és més greu perquè s’està vulnerant la llei d’una manera completament lliure, sense cap tipus de conseqüència.
Els vehicles han de poder anar per la calçada.
La gent ha de començar a protestar pel fet de no deixar que els vehicles lleugers circulin per la calçada… aquest tipus de vehicles que són els més sostenibles, els de la mobilitat activa, els meus lleugers que poden eliminar aquesta quantitat de trànsit de motor que tenim, que tothom estarà d’acord en jo dient que sobren cotxes per tot, no?
Pacificar a 30km/h el 100% dels carrers.
A aquests vehicles els hem de donar l’espai que toca a la calçada, d’una manera segura, calmant el trànsit de veres, 100%, a tots els carrers!
Al vianants els hem de donar el seu espai de forma que pugui fer camins directes, els més curts per anar d’un punt A a un punt B.
Doncs si no se donen aquestes facilitats no s’està fomentant el modo de transport més sostenible que és el anar a peu. El vianant no és una persona que pul·lula i que va de passeig. El vianant és una persona que està utilitzant les seves cames per desplaçar-se, i els urbanistes estan dissenyant els carrers posant fletxes per on han d’anar els cotxes però no posen fletxes per on han d’anar els vianants… i si te poses a mirar el trajecte a peu per fer 500 metres, moltes de vegades has d’agafar el cotxe!
L’estadística demostra que el 10% dels viatges en cotxe són per fer menys de 500 metres! Això vol dir que si tu fas un carrer, un camí i un espai que sigui amable per el vianant tothom podria fer un munt de viatges a peu en lloc de fer-los en cotxe.
La pregunta és:
– Quines mesures estan posant per de veres donar facilitats a la gent per anar a peu i en bicicleta, que és la mobilitat activa?
– Com s’està combinant amb el transport públic?
– Perquè només estan pensant en el cotxe elèctric i en l’aparcament, que justament són coses pensades per afavorir l’automòbil que és el problema que tenim ara?
– Perquè s’està donant encara més solucions enfocades al problema i no a la solució?
El que s’ha de pensar sempre és quina percepció de perill tenim entre els vianants i entre els ciclistes quan hem d’agafar aquesta opció de transport. El vianant no pot compartir en cap vehicle perquè la gent gran un cop en qualcú que vagi a més de 5km/h ja és un perill.
S’ha de pensar en quins espais estem donant als nostres nins i a la nostra gent gran; en quin model de ciutat volem, i quines són les prioritats perquè la convivència és important però no en igualtat sinó en un ordre de prioritat.”
Guillem Ramis, portaveu de l’Associació d’Usuaris del Tren:
“És clar que el 80% de l’espai públic de les zones urbanes està dedicat al cotxe, quan el cotxe no és la modalitat que més s’empra en els desplaçaments urbans, és indignant! S’ha de llevar lloc als cotxes no als vianants. Els carrils bicis, per a que circulin les bicicletes i ara els patinets i altres modalitats, han de fer-se en el lloc abusiu que estan ocupant els cotxes, no a l’espai del vianant.
El tren necessita millor accessibilitat i més capacitat:
És clar que hi ha una llei, que se suposa que és de compliment obligatori, d’accessibilitat… però mos trobem que per accedir al transport públic molta de gent necessita ajuda, i perquè necessita ajuda? Simplement perquè no estan ben habilitats els accessos. Per exemple l’estació del Pont d’Inca té un accés fàcil però no sempre els maquinistes tenen l’obligació d’aturar-se allà on toca perquè l’accés i vengui be. I moltes altres estacions, per gent que va amb cadiretes d’aquestes elèctriques, veus que han de fer maniobres per pujar marxa enrere perquè la roda de darrera és més grossa i no queda encallada entre el tren i l’andana…i clar, tot això són qüestions que haurien d’estar resoltes perquè la llei ho diu!
Quan ha de pujar una persona major que va amb una d’aquestes cadires electrificades el tren també té aquesta rampeta que surt una mica per poder pujar al tren, com el bus, però mos torbem que a vegades… be supos que és manca de manteniment, això està privatitzar, el manteniment del tren, i a vegades aquestes rampetes no surten, ha de baixar el maquinista… amb un martell li pega, i qualque vegada és una mica esperpèntic veure com la gent per poder pujar al tren passa aquestes penúries.
La gent que va amb un cotxet de nin o cadira mecanitzada o cadira de rodes, ha de poder entrar i sortir sense ajuda, de manera autònoma. Ha de poder accedir fàcilment. Una vegada estem a dins el tren és molt incòmoda pels viatgers amb vehicles de mobilitat reduïda o cadires de rodes, no hi ha espai suficient.
Per millorar la capacitat el tren necessita un tipo de remolcs que tinguin tres entrades de dues portes per banda, el que facilitaria molt el servei i solucionaria el problema del espai.
Els trens haurien de poder portar animals de companyia, tal com al metro de Madrid que té uns espais habilitats. Però aquí a Mallorca si qualcú se vol desplaçar amb el seu canet, de Palma se’n vol anar a passar el cap de setmana al poble o del poble ve a Palma per el que sigui… ha d’emprar el cotxe, un altre vegada estem obligats!
Hi ha de poder pujar un Sant Bernardo, amb el seu morral i les condicions que toca. Per moltes persones el seu animalet és part de la seva família i no han de estar obligats a anar amb cotxe. El problema és que no hi ha prou espai al tren.
Només hi ha 4 ancoratges de bicicleta per comboi, també la norma diu que poden pujar 4 bicicletes per comboi…però això és una misèria perquè a vegades a la realitat porten 12 o més bicicletes.“
Visita la plataforma de so IVOOX amb aquest i els altres programes de ràdio publicats.